Sembla que mos vullguen obligar no tant a devorar llibres com a devorar botigues de llibres. Si s'edita massa i es llig poc, el negoci deu ser la pasta de paper, els arbres, els cafés de les presentacions de llibres o dels bars llibreria on els venen... No sé quin és el negoci, però n'hi ha, perquè no s'aguantaria l'espectacle interminable de la immensa biblioteca per llegir que tots podem arribar a fer-mos en casa, i ara sense ocupar ja estanteries ni caixes en un magatzem.
Bé, m'adone que no té trellat que em pose a buscar La peur de Gabriel Chevallier simplement perquè aparega en el Babelia de la setmana passada. I esta setmana n'hi han més i més i més llibres per a una vida tan curta. Cal conjugar la vida amb els llibres. Si mai torne a París com l'any passat, pot ser que el busque entre els llibres d'ocasió que pots trobar per qualsevol carrer mentre vas bambant sense saber massa cap a on, fullejant les pàgines de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada