Sempre mirem el món a través de la reixa, i quasi que no vegem la reixa, excepte quan les tornem a posar, tant per a mirar com per a deixar-mos vore a distància. La Torre Eiffel des de l'altra banda de la reixa, des del més enllà inhòspit, era fa temps una esperança, però ara volen que esdevinga un miratge europeu sempre massa llunyà. Vist des de Romania, Ucraïna o Melilla, els qui encenen el far no volen guiar, volen convertir-lo en el punt de mira, l'antena que vigila. Les eleccions de diumenge no són un tràmit, sinó una opció entre una democràcia per a persones o la mercaderia dels cossos. Reixa o barana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada