No fa gaires dies que vaig reconvenir el gerent d'un dels teatres de Barcelona, per la inexplicable i desconsoladora freqüència que en el seu teatre s'estrenen obres que neixen sense condicions de vida, i que s'aguanten una quinzena tot lo més, gràcies al calor dels aplausos exclusius dels alabarders.
Albert de Sicília Llanas, Trenta anys de teatre (1901), a cura de Xàvier Fàbregas (1975).
Els alabarders eren «persones que entraven debades en els teatres, generalment convidats per empresaris i artistes de diferents sales teatrals, per a procurar amb els seus aplaudiments i bravos l'èxit d'una obra o per a tractar d'afonar-la amb aücs, riures, patades, etc.», segons el
Diccionario Akal de teatro de Manuel Gómez García.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada