Acostume a pensar i repensar el que escric, i segurament no arribe massa llunt ni tan llunt com voldria, però el cert és que resulta quasi impossible debatre o rebatre res si la prova del meu error argumental és l'anècdota personal elevada a categoria, la generalització més banal possible o fins i tot la desqualificació personal a partir de prejuís sobre intencions.
D'acord, no estava parlant d'ell, però tinc una fixació excessiva amb Carlos Dívar Blanco, i ara que ja ha deixat alguns dels cadirots que ocupava i el retiraré del faristol que me'l mostrava metres faig estes faenes de teclat, no em resistixc a deixar-me'l en el record fotogràfic. Al cap i a la fi, la seua última etapa com a membre del poder judicial espanyol és un exemple més d'acumulació d'errors argumentals. Tot i que convindria rebatre'ls i desmuntar-los sense caure en eixos petits i reconfortants costums que he esmentat més amunt, ah, ara es tracta dels privilegis del poder i ahí tampoc no canviaran sendes velles per novelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada