Una llengua comuna és com una moneda comuna: reduïx els costs de quasi qualsevol classe d'intercanvi econòmic; a més, facilita una familiaritat cultural que acurta la distància psicològica.José Luis García Delgado, resposta a Winston Manrique Sabogal, «Lo que hay que saber del español», Babelia, El País, 27.11.2010.
¿Hi ha llengües que no siguen comunes? La distància psicològica convoca monstres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada