Això és el que passa «encara» parlant política lingüística, fins i tot parlant de sociolingüística, com ara en algunes llistes de distribució i debat, on sovint no cal ni dir el que penses, perquè ja t'han acusat de pensar el que no dius, que és un recurs dialèctic on més que omnisciència hi ha falta de reflexió i poc de costum d'argumentar amb fonament.
A pesar d'això, un alleujament argumental: ha dimitit Carlos Dívar Blanco, deixant el mal exemple final de no dir que hi ha coses que no s'han de fer amb els diners públics, tant si n'hi ha crisi com si no n'hi ha, tant si ho pensava com si no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada