Sort encara de la Unió Europea, que s'ha adonat d'un detall de la llei del cinemà catalana que, de tan evident, sembla que mos havia encegat: ¿per què s'havien de doblar o subtitular al català totes les peŀlícules que no foren en espanyol? Ara la solució més bona per a alguns —per als de sempre— és eliminar això dels drets lingüístics dels catalanoparlants. És a dir, la desregulació del mercat per als productes en català i el proteccionisme de la regulació excloent per als productes en castellà. En este cas, en el cinema. En saben molt de capitalisme i de drets humans i socials, eixos que mercadegen amb el cinema.
Per sort també, hi ha una altra opció més evident i lògica que espere que se faça realitat. A més, per si de cas, seria més democràtica i respectuosa amb les persones que «encara» són titulars de drets i deures lingüístics, tot i que per a això de practicar eixe joc de drets i deures encara no han creat en les Corts valencianes cap oficina d'eficiència, i fa molta més falta que pretendre la censura de la xiuladissa contra els himnes —tal com va ridiculitzar-se a ell mateix el diputat imputat David Serra Cervera en el parlament espanyol— que «encara» representen la imposició i la prepotència. A eixa sí que la representen, sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada