Estava atrafegat amb unes (i uns) torçons, retorçons, retorcillons, retorcills i entortillons —coses de la llista Migjorn—, i no sé com he anat a parar a l'actualitat sociolingüística i política: una consellera aragonesa ha batejat el català de l'Aragó com a «aragonés oriental». Ja posats, pel mateix preu, els catalunyesos, tan acostumats a parlar valencià septentrional (o del nord), ja saben que ara parlen aragonés oriental. I els valencians, ara sense cap fàstic ni mania, atesa la història lingüística i cultural comuna que tenim amb l'Aragó —vist que això de dir-li «valencià» ja no té cap mèrit ni provoca cap de les polèmiques interessades amb què tant mos entreteníem fins no fa massa— podem reclamar la denominació d'«aragonés meridional» per al carxenc nord-oriental que parlem pel sud-est de l'Aragó.
És evident, clavar-se en coses de noms és cosa de retorts. Però ha coincidit també que llegia una entrada de Vinyeta.com sobre la situació del còmic en català, i com que tot això té un vessant còmic ben esvarós, doncs, ja ho tinc tot ben entortolligat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada