Després de la descoberta de l'«escollar-se» de ma mare, descobrixc que la cosa és «esquallar», tal com escriuen el dcvb, Ferrer Pastor o Germà Colón. I el recorregut és amplíssim de sud a nord. A més, cal retindre l'«esquallós -llosa» 'poregós, covard' que comenta Germà Colón i que és cosa dels xiquets que juguen al carrer. I, mirant el retrat de Carlos Dívar Blanco que encara està presidint el meu faristol amb una mirada fosca cap als baixos, pense si l'adjectiu no deu tindre més accepcions per al cas, perquè hi ressona no sé què que hi podria anar bé. Pensaments en crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada