Té nom, no és només
una cosa d'inseguretat i desequilibri anímic. La nostra psicòloga de
capçalera mos proposa, xarrant en la terrassa mirant les muntanyes
de l'oest de Canet lo Roig, la possibilitat
del trastorn histriònic de la
personalitat, que explica molts dels fets que li expliquem. Això és
el que sembla que estem compartint cada dia en les Corts. Com que la
persona afectada és l'última a adonar-se'n —si és que se
n'adona, que sembla que no—, no hi ha cap problema que
lligga açò, com em sembla que fa, perquè no pensarà que parle
d'ella. Ara estem de pujada anímica. Vorem fins a quan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada