Estic escoltant estos dies Tannhäuser i, tal com li passava a Woody Allen, m'estan entrant unes ganes bones d'envair Botswana per a salvar els elefants del neocolonialisme monàrquic. Faig servir el Grooveshark, per a això de la música —per a envair encara no estic a punt—, però et posa les peces sense ordre (¡ni concert!), encara que pots augmentar la teua cultureta musical mentre les ordenes. És més còmode —però té publicitat, mentres no m'hi subscriga— l'Spotify. Espere estalviar-me uns quants atracaments d'alguns negocis carronyers com la telefonia o els bancs, llavors em faré soci del rebost musical.
Quant a això de la cultureta, he vist el tall d'opcions lingüístiques que hi ha en els ordinadors, i no es tracta de nombre de llengües, sinó del nombre de possibilitats d'escriure-les. No fa massa un company es demanava si en altres llocs del món es produïa la diversitat de possibilitats volent ser estàndards únics que no arriben que tenim per ací. ¡Que! Només que es configurara el correu de Yahoo! en argentí ja notaria unes quantes variacions curioses. El company Jesús de Prado diu que està aprenent molt en Mèxic sobre eixa qüestió. Ja veus, com que no tenim un imperi per a diversificar-mos, tenim la diversi(ficaci)ó al llarg i ample del mitjonet que ocupem Andorra i la resta. Res tan complicat com les múltiples varietats de francés, d'espanyol, d'àrab, d'anglés, d'alemany o de danés.
Al futbet, malament, com quasi sempre últimament, però he marcat el primer gol, al contraatac, com si fóra Drogba... Bé, més descolorit, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada