Parlem-ne, però torna-me'ls

Demà he d'anar a la Caixa —o com es diga ara—. Parlem-ne: acabe de fer per Internet una simple recàrrega d'una targeta electrònica que em van facilitar i em cobren cinc euros. És a dir, disposen de la meua nòmina, els meus estalvis i les meues assegurances i a més pretenen cobrar-me per una faena electrònica que he fet a través de l'ordinador, que he gestionat jo amb estes manetes i este teclat. Després diuen que són el motor o no sé què de l'economia: de la de les seues butjaques, perquè de les meues només fan que traure rèdit i cada vegada m'oferixen menys serveis. Si no en tornen els cinc euros, començaré a mirar altres opcions.

Això em passa per ser funcionari, perquè tinc la nòmina a disposició de les retallades i de l'irpf, perquè no m'amnistien fiscalment ni m'injecten liquiditat per a rescatar-me de les (seues) malifetes financeres. Diuen que els serveis públics són cars, insostenibles. Són altres «cervells» els que no hauríem d'aguantar.