El
sendemà del disgust inteŀlectual faig un poc de
convalescència. Repasse les llistes, observe que anem a recules i a
fosques, però que no parem de moure-mos, i amb una miqueta de sort
eixa vitalitat donarà fruits. Informe el becari de l'existència de
Gustav Mahler i li recomane la cinquena simfonia per a començar.
Tampoc no havia vist La mort a Venècia. Dia que
li agradava la música clàssica. Vorem què diu d'este clàssic modern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada