Ara hauria d'estar fent el butlletí sobre el resum de canvis en el web del mes de desembre, però després de llegir que l'antic conseller i president de la Generalitat i actual president de Bancaixa, José Luis Olivas Martínez cobra més d'un milió d'euros de sou anual per afonar les entitats on treballa, estic que no m'ho acabe. I em ve al cap que fa dos dijous els vaig vore de vesprada fosc entrant amb el seu guardaespatles en la seu central de Bancaixa en València, en ple període nadalenc. I em va vindre al cap la idea que anava a omplir el cabasset per als regals o per a passar les festes amb pau econòmica i religiosa. Ja, no em crec que estiguera fent hores per a restablir el crèdit de la seua entitat (o de la seua faena).
En fi, tal com diu J. Bradford DeLong («The 70% Solution», Project Syndicate, 30.11.2011):
A diferència dels actuals economistes especialitzats en finances públiques, [Adam] Smith entenia que no som calculadors racionals utilitaris. De fet, per això ho hem fet tan mal fet coŀlectivament a l'hora d'enfrontar-mos a l'enorme augment de la desigualtat entre la classe mitjana industrial i els superrics plutocràtics de què hem segut testimonis en l'última generació.
Malament és poc. I eixos mateixos polítics del Partit Popular pretenen apanyar res, això sí, reduint els sous dels funcionaris, per molt bé que fem la nostra faena. Es veu que el que cal fer-la ben malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada