Bé, sabem de què parlàvem quan dien allò de gestionar l'administració pública com si fóra una empresa privada: nomenaments a dit de personal sense qualificació ni mèrit ni capacitat ni publicitat, buidatge del patrimoni econòmic, coŀlocació de familiars, amics i coneguts, assessors i clientela diversa. I ausades que ho han demostrat encara més: han privatitzat l'administració pública amb càrrecs de lliure designació, personal contractat a dit i personal eventual, han destinat els diners als excessos, al que és superflu, al que estava per damunt de les nostres possibilitats —com ha tingut el cinisme d'amollar Fabra Part—, i ara, quan ja no queden diners, hem de tornar a omplir-los els cabàs a fi que ells puguen continuar amb el seu negoci particular. Per això em fa gràcia —per no plorar— quan diuen els del pp que han de pujar els imposts «en contra de les seues conviccions»... Eixe és el problema, que tenien conviccions, però no tenien justificacions ni fonament creïbles per a gestionar una societat democràtica i que treballe per reduir les desigualtats. Tenen el mateix de sempre, interessos econòmics i classistes. És clar, quan ja no queden diners públics per a repartir-se n'han de tornar a recaptar, com quan els senyors feudals necessitaven liquiditat. No han canviat de sistema ni de conviccions, però ara, a més, els voten. ¡Bravo!
Per sort, hui hem guanyat al futbet i fins i tot he marcat un gol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada