Tinc uns quants gràfics arreplegats del diari i afegits amb ceŀlo a un atles del País Valencià que va editar fa uns anys Edicions 62 i que jo vaig posant al dia de tant en tant. Els mire i els remire: ni abans, quan l'abundància de crèdit (i descrèdit), ni ara, quan ni tan sols tenen crèdit els bons «patriòtics» —encara que tingueren l'efígie de fallera de Rita Barberá Nolla—, els indicadors del País Valencià són referent per a res, ni en Europa ni en la «península». Ni els indicadors de condicions de vida del 2004, ni el pib del 2005, ni la renda per habitant del 2008, ni en el sistema educatiu autònòmic del 2003, ni en dèficit i deute autonòmic del 2011... Les dades, res més que les dades, contravenen el discurs polític i mentirós de Zaplana Fernández-Soro, Olivas Martínez i Camps Ortiz, els gestors dels desastres. Sort que la felicitat prové de no actuar d'acord amb les dades, de no revisar la gestió dels dirigents polítics, dels gestors públics; sort que actuem d'acord amb les apetències polítiques, amb els ídols i els partidismes confessionals. Amb eixa imatge que veiem reflectida en qualsevol reflex lluminós, decorem les nostres vides.
I ja no cal ni parlar de les dades sobre l'ús de la llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada