Un company (Francesc, de Beneixama i de la Vall) m'informa que son pare —de la Vall— anomenava «casca serpellera» al que jo simplement conec amb el nom de «casca», que és el que fea ma tia a l'Alqueria de la Comtessa i que, sí tenia forma de serp. Diria que mai no n'he sentit parlar en la Vall, però com que són coses de festes, en eixes èpoques jo sempre estava en un lloc o altre gaudint d'eixos dolços, però no en la Vall.
Les llengües s'aprenen de moltes maneres i en circumstàncies ben diverses, i cadascú la seua composició particular. Per exemple, les coques d'ametló, que és com jo les coneixia de la Vall, jo pensava que es dien coques Cristines en Carcaixent, però es veu que això també es diu en la Vall, tot i que jo no ho haguera dit mai. En fi, no m'agraden la casca ni les coques d'ametló —de fet, «ammetló» en la Vall—, són massa dolços per a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada