Ora et labora

Espanya és l'únic país de la Unió Europea que conserva un règim de detenció amb restriccions tan severes dels drets de les persones detingues, que poden vore's privades d'accés efectiu a un advocat o a un metge triat per ells i no tenen la possibilitat d'informar de la seua detenció la família.

Vega Alonso, «Les falses excuses de la tortura», Amnistia Internacional, núm. 110.

Estic constipant-me i no tinc ganes de res. Damunt la ferida del colze del futbet de divendres passat em cou encara i no em deixa teclejar a gust. Hi sume unes quantes compareixences retòriques de secretaris autonòmics responent preguntes melodramàtiques. La tardor té altres aŀlicients, sortosament.

Per exemple, descobrir que la realitat és un somni, que és el que penses quan t'enteres que una institució controlada pels polítics del pp, tal com era l'antiga caixa d'estalvis valenciana cam, va incloure en el contracte de la seua directora general una clàusula que li donava dret a una jubilació de 370.00 euros anuals. No sé com ho tenen Esperanza Aguirre amb els vora sis mil euros mensuals, o Dolores de Cospedal, que en cobra més encara, però estic segur que s'hagueren demanat eixe lloc... Ara que, casualitats de la vida, com que han vist que el Banc d'Espanya ha acomiadat per motius disciplinaris i sense indemnització María Dolores Amorós, deuen haver sospirat alleujades en comprovar que la responsabilitat dels polítics no les controla el Banc d'Espanya, sinó que... ¡se la fiscalitzen ells mateixos! Ora et labora, deu ser el principi polític sujacent, supose que donant-li un sentit més actual.

Per a adornar el somni, es reposen les flors del pont de Rita Barberá per 140.000 euros anuals (segons el diari Levante, 02.01.2011), que són només una mostra dels diners que no tenen però que s'embutjaquen en sous eixos dirigents polítics per decidir precisament això, gastar-se els diners públics en perjudici de la societat. Això no ho resol la indignació, sinó un poc de dignitat i molta participació social. Perquè, tal com diuen en francés, les os sont pour les absents, i, en general, estem massa absents.