En el diari El País de dilluns passat, secció barbaritat valenciana, Miguel Olivares mos descobria els intersticis de l'administració pública del Consell:
Després de 16 anys de successius governs del pp, la cúpula de l'aparell administratiu al servei de la Generalitat està netament ocupada per funcionaris seleccionats en virtut de criteris polítics, en detriment del mèrit i capacitat que haurien d'imperar en la gestió de la cosa pública.
Pel meu compte intente esbrinar què ha passat amb alguns càrrecs eventuals, posem per cas, dels qui anaven en la colla de l'antic conseller Blasco Castany —anava a dir-ne «equip», però no m'ha semblat prou expressiu— i que ara sembla que fan via per les Corts valencianes. No n'he pogut localitzar res, ni cessaments ni nomenaments, a pesar que estic segur que continuen cobrant un sou públic de caràcter discrecional.
En el diari de hui el mateix Rafael Argullol insistia en eixe sentit («La verdad de los mentirosos», El País, 22.09.2011):
Primer, van educar per a l'estafa, i quan l'estafa ja era massa evident, en lloc de castigar els estafadors van anar a rescatar-los amb diners públics.
Els funcionaris vivim enmig de totes eixes estafes públiques, alguns les denunciem sempre que podem, però em sembla que n'hi han que les voten i tot. Es veu que és més potent l'educació per a l'estafa que l'educació per a l'ètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada