A pesar que jo intente evitar-ho, ahir vam entrar en dèficit ecològic, segons diu el diari. Mirant els recursos que creme, veig créixer la bossa del paper i del plàstic, els llums encesos que m'envolten, la ventilació ineficient i gens efectiva que tenim en el palau de les Corts valencians, els leds decoratius i inútils de no sé quants aparells electrònics, el motor dièsel del meu cotxe del 1998. No sé ara què més hauria d'afegir al recompte. Intente anar reduint la meua empremta, però no hi ha mans, el negoci ho posa ben difícil.
He vist el web de la Fundació Terra i m'hauré de pensar la instaŀlació del seu kit fotònic i de la cuina solar. Però crec que no és d'això del que parlen ara mateix per a resoldre la crisi de sobreproducció, degradació ambiental i desigualtat humana i social a què mos ha convidat el sistema. Perquè, tal com diu David Trueba («Buenas noticias», El País, 27.09.2011), el pessimisme és una trampa per a clavar-te el pitjor com a inevitable. Un poc per això deu ser que hui m'adormia sentint els diputats en la comissió de política social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada