Búnquers

Comentava la defensora del lector del diari El País (11.09.2011), Milagros Pérez Oliva:

Este tipus d'errors [en denominacions farmacèutiques] causen un dany greu al prestigi del diari, ja que el lector expert en eixa matèria pot preguntar-se, amb raó, quants errors hi deu haver en els temes que no domina. [...] Tot apunta que hi ha un problema d'exigència individual, un problema de supervisió i també un problema de formació.

Està bé que ho comente, perquè eixa precisament és la sensació que tinc quan lligc els articles que fan alguns «filòsofs», «sociòlegs» o «escriptors» sobre drets lingüístics, sociolingüística o aprenentatge de llengües. Dos bons exemples en contrast en eixe mateix diari són els articles de Ferran Ferrer («Evidencias y derecho a la educación»):

Resulta com a mínim curiós que algunes famílies es preocupen més per exigir quina ha de ser la llengua de comunicació entre el professorat i els seus fills que pel nivell aconseguit en el domini de les dos llengües cooficials en Catalunya.

Supose que sense adonar-se aporta algun fonament de pes en contrast amb les reflexions de Félix de Azúa («¿De quién es mi lengua?»):

En la qüestió de la resolució constitucional l'interés del govern català consistix en dur-la al terreny metafísic dels drets de les llengües, com si Catalunya fóra un lloc poblat per diccionaris i no per ciutadans.

Félix de Azúa, com que és filòsof, mos guia per les aigües abissals del viatge submarí per on naveguen els participants d'eixe debat, un debat que ja fa anys que té interlocutors de l'estil de Dick Cheney («Cheney sigue metido en el búnker», El País, 04.09.2011):

Cheney, contra totes les evidències, continua mantenint que Saddam sí que va buscar urani en Níger [...] Els fets no són obstacles per a les opinions de Cheney.

Els búnquers eixos —terrestres, aqüàtics o aeris— haurien de tindre eixides d'emergència. Tant per a casos d'aglomeració com de recapacitació.