Es fa difícil de vore la distància que hi ha entre els drets i les maneres de posar-los en pràctica, d'aplicar-los. Estic segur que Acció Cultural del País Valencià, i els valencians en general, tenen dret a rebre qualsevol emissió televisiva o radiofònica de qualsevol racó del món. El que no sé és com es fa això «legalment» i sense que el govern «legalista» o censor de torn (psoe o pp o qui siga) decidixca que, en este estat democràtic, mos pot censurar eixa llibertat d'informació, de comunicació i d'expressió.
En el cas de la reemissió de la tv3 al País Valencià es dóna eixa barreja de drets i d'interessos econòmics, sobre la qual, però, sura la manipulació d'ideologies demagògiques, xenòfobes o conjunturalment partidistes, més pròpies d'un règim que d'un govern. Això ha fet que es regulara malament la possibilitat d'existència de la televisió sense fronteres, no tant pels interessos econòmics i el mercat a què podia donar lloc, sinó per la costra de profit partidista i ideològic que ha fet ús d'un fons d'ideari tòpic i xenòfob, contra els catalans en este cas.
Però això no justifica que, quan s'establix un debat sobre la qüestió, els qui mos agrada o volem continuar rebent la cadena catalana tingam cap dret per a titllar de feixista qualsevol que assenyale el defecte en la gestió d'Acció Cultural del País Valencià. Crec que seria més simple i més necessari, almenys inicialment, assenyalar clarament per què hi ha d'haver televisió sense fronteres i per què la regulació legal no hauria de ser un entrebanc o un parany contra «determinades» aplicacions d'aquells drets que fonamenten la democràcia. Només cal pensar en la «legitimitat» dels actuals governs xinesos o egipcis per a exercir el retall de què parlem. La «seua» legalitat els ho permet, però això no vol dir que complixca amb el que és el respecte a la justícia i als drets democràtics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada