No acabe d'entendre és com és possible que Xavier Coral no sàpia que la música és «compon», que Joan Roura no sàpia que les negociacions «s'ajornen» o que Albert Elfa confonga les «regnes» amb les «rendes». Si férem un referèndum crec que eixiria que això no és possible, però només cal parar l'orella quan parlen estos, d'altra banda, exceŀlents professionals. I bé, si els professionals de la «paraula» —hi ha a qui diu això convençut— van per eixos camins, també deu ser indicatiu.
I la mostra real la va patir l'entrenador del club de futbol Girona, que es va haver d'alçar i anar-se'n de la roda de premsa a Osca davant el fet que uns periodistes volien impedir-li atendre en català uns altres periodistes que així ho demanaven. Eixe és el nivell també d'uns altres professionals de la paraula (i de la pàtria) espanyola. I això que l'entrenador, Raül Agné, és de Mequinensa, és a dir, aragonés i catalanoparlant, i no sé si ell diria que català per això mateix.
En fi, fora de gramàtiques i drets lingüístics, les nuclears duraran tant com els qui mos empudeguen i espolien amb els seus residus decidixquen, gràcies a l'amabilitat d'uns altres catalans de Madrid, els diputats de Convergència i Unió, agrupació poc decidida a guanyar-mos el dret lingüístic, però que fa la seua particular aplicació d'allò que els diners no tenen calceta... O més aviat van a parar sempre a la mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada