Fa trenta anys i avant

Estem entre les revolucions o els canvis polítics al nord d'Àfrica i la insuportable lleugeresa del nostre ésser polític valencià. Ara fa trenta anys d'aquell intent de colp d'estat espanyolista —ho era, mal que els sàpia als espanyols—, que en féu vint-i-cinc fa cinc anys i que en farà quaranta d'ací a deu, i el resultat ja el vegem, és ara quan Francisco Camps ha ofegat prou Acció Cultural del País Valencià amb les multes (segurament iŀlegals però que s'han de pagar) i ha aconseguit que tanquen els repetidors que reemetien la tv3 des de fa uns vint i tants anys; l'any passat, el vint-i-nové aniversari de l'intent de colp, Camps Ortiz i companyia van censurar una exposició de fotoperiodisme o van sancionar un director d'institut de Montfort que permetia la llibertat d'expressió i crítica en el seu centre... No necessitem revolucions per ací, però tampoc involucions. Trenta anys després, tots estàvem aquell dia en les barricades defenent la democràcia... ¡I tant que sí!, ja hem pogut vore després què entenien per democràcia els Corcuera que volien tombar portes, els Barrionuevo que volien ja tallar la tv3 al País Valencià, i fins ara, amb els Font de Mora que entren en l'avl a fer por, o els Zaplana que pretenien acabar amb la revista El Temps i li negaven subvencions... Això per ací és ser socialista o liberal. No mos fan falta revolucions, però tampoc involucions, ¿oi? Fa trenta anys de no res i avant. La història no s'ha acabat, continuem entre les crisis i les bombolles i, tal com diu que pensava Rajoy Brey (El País, 20.02.2011), «vingué la temor de tornar a una època d'endarreriment brutal i fins i tot una certa vergonya per aquelles imàtgens d'Espanya que estaven vegent en tot el món»... Ara que desperten eixos sentiments pel nord africà, els valencians pareix que hajam perdut aquella vergonya... O és que estem paralitzats per l'excés.