dijous, 17 de febrer del 2011
Fent de tècnics lingüístics
Hi ha tècnics lingüístics de tots els pelatges, com els cavalls i els polítics, però la selecció social o institucional aconseguix que predominen més els uns que els altres, amb un tendència general a la desídia o desinterés professional. Ara no descobriré res ni faré cap classificació mineral amb etiquetes, però hi ha un grupet que em sorprén últimament: els tècnics lingüístics que no saben que ho són.
És el cas d'alguns transcriptors correctors de les Corts valencianes, que arran del sistema d'accés als llocs de treball en «aquells anys» efervescents i socialistes, van arribar a treballar lingüísticament sense cap requisit de titulació (el batxillerat) i després de passar unes proves, que en aquells temps també eren bastant de pa sucat en dièresis. Ei, que això també servia en aquell temps per als lletrats, els traductors correctors i la resta de caps de colla de la institució, no fotem.
A diferència de la resta, els transcriptors correctors continuen fent la seua faena de tècnics lingüístics sense saber-ho, sense saber que «són» tècnics lingüístics (o que fan de tècnics lingüístics), una herència enverinada de l'anterior cap del servei —administrada amb «desinterés» per la nova cap—. I aixina anem, transcrivint i corregint les intervencions parlamentàries i publicant més bé o més malament els Diari de Sessions puntualment.
Per eixa falta d'autoreconeiximent coŀlectiva, alguns lletrats i caps de servei ben caiguts, que són els que mandroixen la qüestió de les relacions de llocs de treballs (rlt) (més enllà de l'aprovació i desídia dels polítics de torn), les reclassificacions i les carreres professionals, no volen enterar-se que els transcriptors correctors són tècnics lingüístics i continuen adjudicant eixa categoria o qualitat als traductors correctors, als quals han pensat de reclassificar ara al grup A1 (estan en l'A2, antic B), deixant els transcriptors correctors en el grup C1 (antic C).
La desídia lletrada és que ho volen fer sense revisar les funcions dels dos coŀlectius de tècnics lingüístics, on hi ha errors diversos, com ara que l'rlt actual (de l'any 1998) no inclou la correcció del Diari de Sessions entre les funcions dels transcriptors correctors, funció que tenen adjudicada els traductors correctors —encara que la feren una volta fa vint anys o no mai—; a més, les funcions d'edició (que tenen adjudicades els transcriptors correctors) només la fa una transcriptora correctora que no transcriu i una oficial de gestió parlamentària (ogp), que no l'hauria de fer i que damunt no cobra per fer eixa funció —ja que no és funció dels ogp, i això és un raonament ben lletrat.
En fi, això és la meua faena com a transcriptor corrector i com a sindicalista. El Barça es va deixar guanyar el partit d'ahir contra l'Arsenal i dilluns passat mos van pegar un repàs en el futbet. Per algun lloc m'havia d'eixir.
Marcadors:
Corts,
funcionaris,
laboral,
tècnics lingüístics,
transcripcions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada