Pensava moure’m entre els pentagoides, la fenozígia o les cares hiperleptenes, però han vingut uns tècnics a revisar la ventilació i m’han fotut la vesprada. Total, alçaran més poseguera que una ponentada a vora mar i no resoldran res, com si ho vegera. Ara mateix tot és guix amunt i avall.
Mentres acaben, pegue una mirada a Estudis Romànics, on lligc un article sobre els créixens i la seua ascendència germànica, prussiana o desconeguda, i un altre sobre la desaparició de les palaies substituïdes pels llenguados castellans. A fe que n'hi ha coses interessants a llegir i que no te les acabaries mai... Si continue per ací repetiré l'apunt depressiu sobre la lectura i el temps que no tenim.
I una mostra del poc temps que tenim per a res la dóna el meu admirat Fernando Savater, que és capaç de defendre conceptualment unes idees mentres demana o fa una aplicació pràctica de les contràries. Una cosa aixina trobem en el seu últim article «La nevera en el desierto» (El País, 08.02.2011)
[...] l'estupidera ideològica, els prejuís i el partidisme interessat curtcircuiten tot el que ja sabem sobre el nostre món, fent-lo estèril per a guiar polítiques sensates.
[...] ¿No està constitucionalment clar el paper de la llengua comuna i la seua utilitat política en un estat de dret, precisament perquè es reconeixen altres llengües oficials en comunitats autònomes?
Bé, Josep Lluís Marín presenta hui un llibre sobre les crítiques falleres de Bernat i Baldoví. Si n'haguera fet de crítica fallera amb això el de Sueca...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada