El conseller valencià Castellano Gómez considera que no sé quina llei és un «it»... Ni més ni menys que eixe mot representa el seu intent de traslladar el concepte que realment té en el cap, l'«hito» que diuen en castellà. I aixina ho fan tot estos promotors del batibull lingüístic. El desordre lingüístic és bastant natural en les persones, ja que la humanitat no tendix per ara a l'ordre, sinó a la variació i la varietat, que és com es manté viva i saludable l'espècie.
Així que podem entendre el conseller, dividit entre les seues lectures i tendències oligàrquiques i la seua necessitat populista d'enganyar els ciutadans. El primer impuls el porta al castellà, que és per ací un indicador de classe adinerada; el segon, a defendre amb vehemència, passió i, sí, batibull, el valencià, eixa llengua que li servix per a apeŀlar als sentiments primaris, amagar els fets i impedir la reflexió.
I en eixe món passen coses com que finalment haja arribat a la comissió de peticions de les Corts un escrit meu de l'any 2008. Vora tres anys han tardat els senyors diputats en enterar-se. Això és una mostra d'allò que diuen en la publicitat institucional, «Som la teua veu»:
Luego pasamos al escrito…, el registro número 34.605. El resumen del escrito es el traslado del escrito del funcionario de estas Cortes manifestando una queja por falta de contestación a un escrito dirigido a la Comisión de Peticiones. Este escrito es dar traslado…, solicitando el informe, porque lo que se refiere es al contenido de una página web... que informen los servicios correspondientes del tema, efectivamente, si eso se ha producido. Y en el momento tengamos el informe, le daremos traslado al señor de…, y le podremos contestar oficialmente.
La veritat és que no recorde haver-me queixat per la falta de resposta, però tot podria ser. I també podria ser que llegiren a la travessa, tal com mostren els dubtes de la presidenta de la comissió (per cert, la reunió ha durat huit minuts). De moment, com que durant este temps han tornat a canvari el web de les Corts, ja sé quina serà la resposta. En fi, la recepta és la de sempre: que faça xup-xup, tenacitat, paciència. Per tant, hi tornarem, és clar, fins aconseguim el «hit», la fita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada