dimecres, 23 de setembre del 2009

Pluja de lletres

Uns altres amb més pena que glòria

Estos dies m'han arribat alguns papers que me s'han lligat casualment en el cap. [Carlos Boyero: Allau em corregix →] Jordi Costa comentava de passada en el diari El País (18.09.2009) els errors ortogràfics del títol de l'última pel·lícula de Quentin Tarantino, The Inglourious Basterds:


Els errors ortogràfics deliberats que ha introduït Tarantino en el títol original dels seus Maleïts bastards aporten una clau per a entendre la seua proposta, que no és exactament una posada al dia del Macaroni Combat, ni un remake (ni tan sols una lectura) del clàssic (posen les cursives que la seua ortodòxia cinèfila considere oportunes) de Castellari: una invitació a aparcar la correcció (històrica, ortogràfica, formal) per a rescatar, restaurar i reivindicar eixe plaer que el director fa temps que considera principi rector de l'experiència cinematogràfica. Els seus Inglourious Basterds són, doncs, una interiorització dels Inglorious Bastards de Castellari, entesos com metonímia d'eixe gaudi que pot proporcionar el mitjà quan un cineasta exercix a fons la seua llibertat creativa, amb el seu propi plaer i el del respectable com a metes prioritàries.


Naturalment, la traducció del títol en castellà amb Malditos bastardos (i la corresponent catalana que mos passaran per TV3 si no es calfen més el cap, Maleïts bastards) no és gens encertada, i en algun lloc en parlen, tot i que ara no ho trobe. La cosa aniria més cap als insults del tipus bord i fill de puta. Tenim, però, que és un joc ortogràfic (i una referència cinematogràfica també), si més no. I jugant amb els tipus de lletres, Ikea ha passat de la Futura a la Verdana («Ikea inicia la gran guerra tipográfica», El País, 18.09.2009). Bé, supose que tampoc serà això, una guerra entre bords i malparits tipògrafs, tot i que si Tarantino li vullguera traure suc al tema...

Finalment, en este mateix diari, el Miguelito de Romeu parla de «sepulcros blanqueados», expressió que no havia sentit jo mai, fins que el company Francesc me'n va parlar fa poc. També ho podríem lligar amb l'estil Tarantino. I la pluja que ens ofegarà hui per València. Mentres no siga ortogràfica ni tipogràfica...

6 comentaris:

  1. Crec que la cita és de Jordi Costa, no de Boyero

    ResponElimina
  2. Ai, moltes gràcies, tens tota la raó.

    ResponElimina
  3. Per cert, la pel·lícula és molt bona! :)

    ResponElimina
  4. A més de ser bona, espere que m'agrade, que no sempre passa. Intentarem vore la versió original, tal com recomanes.

    ResponElimina
  5. No conec prou els teus gustos, però a mi també em semblà bona. A més conté matisos lingüístics, en la seva versió original, que t'han d'interessar per força.

    (Coi, la teva paraula de verificació és "mitin". Cada dia afinen una mica més.)

    ResponElimina
  6. Amb eixos avals, estic desitjant anar al cine. Pel que fa a gusts, acabe de vore La teta asustada i m'ha agradat molt (i més encara per les vistes de Lima i els «matisos lingüístics»).

    Quant a això de la paraula de verificació, potser és un avís sobre el contingut... M'hauré de controlar.

    ResponElimina