Quan algun mitjà d'informació difon una notícia com ara «Un home és agredit per la Guàrdia Civil a l'aeroport de Palma per parlar en català» (Vilaweb, 02.09.2009), segons qui la divulgue i, sobretot, segons qui la llija, en lloc de despertar la indignació i l'acció de protesta, pot ser que desperte la por i la renúncia. I crec que això té molts números per a ser aixina, perquè els mitjans no solen difondre de la mateixa manera les sancions i penes que patixen els agressors —¡n'estic segur!— i que haurien d'aparéixer periòdicament també en els mitjans.
Canviant un poc de tema, vesprada de la segona reunió amb Escola Valenciana pel cas de la supressió de l'oficina lingüística d'Alboraia (demà mateix l'eliminen). Trobe que Escola Valenciana té una fixació excessiva en la presentació i difusió periodística de les seues iniciatives, en el xou d'impacte polític. Hi trobe a faltar concreció material en fets concrets i denunciats en paper. Això ho haurem de fer a banda.
I l'impacte polític a què em referia, ¿quina concreció real tindrà? ¿Algú ho avalua? Les estadístiques d'ús. Mentres impacta el xou i la fervor militant, l'ús, a l'ombra.
No sabia que eliminaven l'oficina de promoció lingüística d'Alboraia. Pensava que finalment la hi deixaven, que no podien eliminar-la legalment...
ResponEliminaAi, Oreto, ¿per què no havien de poder eliminar-la? Les administracions públiques tenen deures lingüístics, però no tenen cap obligació legal de proveir-se d'un servei lingüístic.
ResponEliminaMos podria semblar que els qui legislen tenen unes mans que pareixen peus per a estes coses. La llàstima és que no, que són molt més afinats que mosatros. I, al cap i a la fi, els fets (i els vots) demostren les voluntats reals.