Birbant bits

M'havia de buidar alguna cosa del pap, però, en ser dissabte, ha volat. Desmunte la parada dels ordinadors, és a dir, que m'enduc l'Apple Cube cap al petit museu electrònic que estic component sense quasi voler-ho. (Síndrome de Diògenes versió cibernètica.) Per a que faça servir l'andròmina ma mare, no sé si la faré anar amb l'OSX o li instal·laré l'Ubuntu. Llavors, em toca traslladar també de l'Iomega (40 Gb) a l'Iomega (320 Gb) tota la informació. Veig que els dos models d'Iomega han desaparegut del web de l'empresa. Van camí del museu també. Entre la quantitat de brossa que birbe, antigues versions de tantes coses: blocs, diccionaris, articles, fotografies, imàtgens, música... D'u mateix, en suma. No tinc ocasió de revisar massa i espere no perdre res massa important, tot i que això és una cosa que, quan arribem a valorar-la, ja serà tard. Una cosa com aquell «excalèxtric» (que no era d'eixa marca) que va vindre de França (coses que arrepleguen els fills de les porteres) i que va acabar en el camió del fem de la Vall. Algú el rescatà del meu oblit, segurament, tal com vaig fer jo amb el Cube, que em va aparéixer un mes de maig de fa pocs anys en un contenidor de València. Era ja vell, tecnològicament, per a Apple, però estava novet, sense un bri de polseta, ni una taca, un metacrilat lluent al sol del mes de maig. A més, em va permetre fer una faena d'uns milers d'euros. Cal mirar els contenidors de tant en tant. Faig sonar la música de Bernard Hermann en l'Spotify, i no recicle més. Per ara.