dissabte, 30 de juny de 2012

Navegació sense nau

Incorruptibles

Tornant als navegadors d'Internet, en les Corts, a pesar del desastre de funcionament permanent que és l'Internet Explorer, no mos permeten instaŀlar el navegador Firefox, i no conec cap raó fonamentada per a això, excepte que acceptem com a «criteri» aquell el paguem i, per tant, podrem reclamar-li a Microsoft... ¡Busca qui t'ha pegat! Em sembla que encara no li han reclamat res pel temps perdut cada volta que el volem fer anar. Sort del les llapisseres de memòria, del meu vell Ipod i de les instaŀlacions alternatives. A més, ara que la crisi mos permet l'excusa de l'optimització real, seria una bona ocasió per a recórrer al programari lliure. Excepte que tot això de la crisi siga simplement el que sembla: una nova versió del mateix conte sobre el capitalisme que mos ha salvat a tots (els bons).

divendres, 29 de juny de 2012

Eficiència amistosa

Amics, els dits

El maneig del programari en les administracions públiques —i tantes altres facetes d'una administració pendent encara d'aconseguir la professionalització sense dependències polítiques del seu personal— està sotmés a eixa falta d'un criteri enfocat cap a l'eficiència i l'eficàcia. Acaben de crear enb les Corts fa uns dies l'oficina de l'eficiència econòmica —que té una composició política que honora precisament els mateixos que treballen per la ineficiència interessada— però no han fet res respecte de l'eficiència representativa, per l'accessibilitat i disponibilitat de la gestió política i per la rendició de comptes documentats i vàlids.

Per exemple, Fernando de Rosa Torner, sembla que recomanà una amiga «afiliada al pp» per a qualsevol cosa que puguera oferir-li un amic en una conselleria d'eixes que semblen públiques per fora però que es veu que estan privatitzades per dins. Doncs, per a ser eficient, podria jutjar-se ell mateix, com si fóra un altre, i a vore si decidia, tal com sembla, que les normes són sempre «per als altres». Llavors començaríem a pensar que això de l'eficiència va de veres.

dijous, 28 de juny de 2012

Rèdit impune

Pesar

La calina de hui deu haver provocat una exageració en l'ús de l'aire condicionat, cosa que ha fet botar el sistema elèctric de les Corts unes quantes voltes, fins que mos n'hem hagut d'anar cap a casa, ja que no podíem fer res amb els ordinadors. I tot això no té a vore amb els retalls actuals, sinó amb el malbaratament anterior que paguem entre tots, mentre els ínclits responsables actuals o antics, presidents o presidentes del parlament valencià, amb assessors i assessores ben remunerats i els polítics servils, no han de respondre de res. I encara demanaven no sé quantes indemnitzacions una colla de diputats i diputades de tots els colorets, menys el de la vergonya, que cria ronya. El tribunal ha dit que no, i segons comenta el periodista:


En molt mal lloc deixa les Corts presidides per De España, que van aprovar la norma sense estar habilitades i incorrent en «vicis de nuŀlitat» i abans fins i tot que una reforma posterior del reglament intentara habilitar-la legalment.


Poca calor per a De España i la resta de companys del pp, acostumats a violar la Constitució espanyola des de la impunitat. I això paguem també, el pes de la impunitat, i va fent rèdit.

dimecres, 27 de juny de 2012

Reciclatge productiu

Algú ho havia de dir

Si no vaig errat, l'avl té en la xarxa la seua gramàtica en versió pdf «secured», que vol dir que té mesures de seguretat que, per exemple, tracten d'impedir la còpia del text. No sé si es tracta només del meu document ni fins a quin punt això és voluntari o casual, però el cas és que és una molèstia impertinent que no impedix res, perquè òbric el document amb el programa Document Viewer i s'han acabat els romanços: copie el tros que em fa falta. És clar, hi ha altres programes que et permeten desballestar el document per a fer un reciclatge productiu.

Per cert, per a millorar la realitat també hi ha instruments ben coneguts, que es fonamenten en eliminar l'arbitrarietat, la desigualtat i els privilegis i, en l'altre sentit, fomentar la participació, la responsabilitat i els deures. Uf, acabe de sentir el Gran Wyoming, ¡sí, senyor! i m'he quedat descansat. Això també és reciclatge productiu. I, com dia aquell Tardà del Polònia, ¡algú ho havia de dir!...

dimarts, 26 de juny de 2012

Sense debat

Alleujament

Sortosament, atés tot això que passa en els diàlegs impossibles, renuncie a debatre, perquè la possibilitat de descobrir lèxic, morfologia, sintaxi i possibilitats de combinació és una manera ben bona de conéixer un poc més la llengua. De fet, tots els usuaris de la llengua i collistaires d'Internet, siguen llumeneres o terrossos, exaltats o asserenats, aporten molt amb el seu ús, més enllà que alguns vullguen celebrar qualsevol variant local, que uns altres facen arqueologia filològica o que altres exhibixquen que escriuen o parlen en allò que denominen «estàndard», un rebollit de la llengua fet en la cafetera de la normativa i que només té un valor instrumental concret i perible, però del qual parlen com si tinguera efectes compensadors de la falta de mitjans comunicació, d'informació o d'expressió en valencià, com si contrarestaren la imposició política i ideològica del castellà que es practica des de les institucions públiques.

dilluns, 25 de juny de 2012

Sendes argumentals

Juí sense argument

Acostume a pensar i repensar el que escric, i segurament no arribe massa llunt ni tan llunt com voldria, però el cert és que resulta quasi impossible debatre o rebatre res si la prova del meu error argumental és l'anècdota personal elevada a categoria, la generalització més banal possible o fins i tot la desqualificació personal a partir de prejudicis sobre intencions.

D'acord, no estava parlant d'ell, però tinc una fixació excessiva amb Carlos Dívar Blanco, i ara que ja ha deixat alguns dels cadirots que ocupava i el retiraré del faristol que me'l mostrava metres faig estes faenes de teclat, no em resistixc a deixar-me'l en el record fotogràfic. Al cap i a la fi, la seua última etapa com a membre del poder judicial espanyol és un exemple més d'acumulació d'errors argumentals. Tot i que convindria rebatre'ls i desmuntar-los sense caure en eixos petits i reconfortants costums que he esmentat més amunt, ah, ara es tracta dels privilegis del poder i ahí tampoc no canviaran sendes velles per novelles.

diumenge, 24 de juny de 2012

Cita dominical / 191: José Luis García Delgado

Mirant els fraus lingüístics.


Una llengua comuna és com una moneda comuna: reduïx els costs de quasi qualsevol classe d'intercanvi econòmic; a més, facilita una familiaritat cultural que acurta la distància psicològica.
José Luis García Delgado, resposta a Winston Manrique Sabogal, «Lo que hay que saber del español», Babelia, El País, 27.11.2010.



¿Hi ha llengües que no siguen comunes? La distància psicològica convoca monstres.

dissabte, 23 de juny de 2012

Pensar i dir

Barri musical valencià

Això és el que passa «encara» parlant política lingüística, fins i tot parlant de sociolingüística, com ara en algunes llistes de distribució i debat, on sovint no cal ni dir el que penses, perquè ja t'han acusat de pensar el que no dius, que és un recurs dialèctic on més que omnisciència hi ha falta de reflexió i poc de costum d'argumentar amb fonament.

A pesar d'això, un alleujament argumental: ha dimitit Carlos Dívar Blanco, deixant el mal exemple final de no dir que hi ha coses que no s'han de fer amb els diners públics, tant si n'hi ha crisi com si no n'hi ha, tant si ho pensava com si no.

divendres, 22 de juny de 2012

Imputats lingüísticament

Porta sense eixida

Sort encara de la Unió Europea, que s'ha adonat d'un detall de la llei del cinemà catalana que, de tan evident, sembla que mos havia encegat: ¿per què s'havien de doblar o subtitular al català totes les peŀlícules que no foren en espanyol? Ara la solució més bona per a alguns —per als de sempre— és eliminar això dels drets lingüístics dels catalanoparlants. És a dir, la desregulació del mercat per als productes en català i el proteccionisme de la regulació excloent per als productes en castellà. En este cas, en el cinema. En saben molt de capitalisme i de drets humans i socials, eixos que mercadegen amb el cinema.

Per sort també, hi ha una altra opció més evident i lògica que espere que se faça realitat. A més, per si de cas, seria més democràtica i respectuosa amb les persones que «encara» són titulars de drets i deures lingüístics, tot i que per a això de practicar eixe joc de drets i deures encara no han creat en les Corts valencianes cap oficina d'eficiència, i fa molta més falta que pretendre la censura de la xiuladissa contra els himnes —tal com va ridiculitzar-se a ell mateix el diputat imputat David Serra Cervera en el parlament espanyol— que «encara» representen la imposició i la prepotència. A eixa sí que la representen, sí.

dijous, 21 de juny de 2012

Entortolligat



Estava atrafegat amb unes (i uns) torçons, retorçons, retorcillons, retorcills i entortillons —coses de la llista Migjorn—, i no sé com he anat a parar a l'actualitat sociolingüística i política: una consellera aragonesa ha batejat el català de l'Aragó com a «aragonés oriental». Ja posats, pel mateix preu, els catalunyesos, tan acostumats a parlar valencià septentrional (o del nord), ja saben que ara parlen aragonés oriental. I els valencians, ara sense cap fàstic ni mania, atesa la història lingüística i cultural comuna que tenim amb l'Aragó —vist que això de dir-li «valencià» ja no té cap mèrit ni provoca cap de les polèmiques interessades amb què tant mos entreteníem fins no fa massa— podem reclamar la denominació d'«aragonés meridional» per al carxenc nord-oriental que parlem pel sud-est de l'Aragó.

És evident, clavar-se en coses de noms és cosa de retorts. Però ha coincidit també que llegia una entrada de Vinyeta.com sobre la situació del còmic en català, i com que tot això té un vessant còmic ben esvarós, doncs, ja ho tinc tot ben entortolligat.

dimecres, 20 de juny de 2012

Rendisme

Rendistes

La interfície per a presentar telemàticament la declaració de la renda no arranca en el Firefox. Tots els passos van bé fins que, quan sembla que està pujant l'arxiu, el redolinet no para de pegar voltes i, al cap de molt de temps, l web no em confirma que hi haja res penjat. Ho torne a provar més tard i ni tan sols funciona la interfície Java per a introduir les dades d'accés. A la segona sí que reacciona.

Deu ser cosa de la meua enginyeria fiscal, amb la qual em dedique a «optimitzar» la meua relació amb la hisenda pública: que si ara em retallen per ací, que si ara em retallen per allà, que si no lloguen interins, que si paguen paelles gegants, entrepans per a jubilats, cotxes oficials, etc., mentres mos impedixen intervindre en la vida política, en l'elecció dels consells de direcció dels ens públics, en l'esmena i revocació de lleis i nomenaments nocius per a la societat.. Deu ser per això que no em funciona la interfície de la renda, volen que vaja en persona al cau on ho gestionen: no m'estranyaria que feren pagar per obrir la porta.

Al final, la meua declaració els ha arribat gràcies al navegador Chromium i després de fer servir els certificats de la seu de l'aeat. Segons les instruccions de l'agència, això no podia ser, però ha segut. I, bé, si cal, que m'ho retallen del que m'han de tornar.

dimarts, 19 de juny de 2012

Administració líquida

Administració d'aigua

Abans ho pense, abans ho escric (14.06.2012), abans ho fan: els de la rae han canviat l'adreça dels diccionaris. En el Multicerca ja he fet els canvis corresponents del draei del dpd. Supose que la cosa té a vore amb la societat de consum, «renovar-se o morir» que diuen, però quan ho fan les institucions públiques, això deu ser símptoma d'una mala pràctica i de poca qualitat de la gestió administrativa. Malauradament, això no és cap novetat per ací: encara em cou la supressió del servei que oferia la Generalitat valenciana amb el cidaj (d'informació legislativa). Els llanterners del palau el van tirar pel desaigüe.

dilluns, 18 de juny de 2012

¡Esquallós!

Un marc valencià

Després de la descoberta de l'«escollar-se» de ma mare, descobrixc que la cosa és «esquallar», tal com escriuen el dcvb, Ferrer Pastor o Germà Colón. I el recorregut és amplíssim de sud a nord. A més, cal retindre l'«esquallós -llosa» 'poregós, covard' que comenta Germà Colón i que és cosa dels xiquets que juguen al carrer. I, mirant el retrat de Carlos Dívar Blanco que encara està presidint el meu faristol amb una mirada fosca cap als baixos, pense si l'adjectiu no deu tindre més accepcions per al cas, perquè hi ressona no sé què que hi podria anar bé. Pensaments en crisi.

diumenge, 17 de juny de 2012

Cita dominical / 190: Antón Costas Comesaña

Mirant els amics interessats.


Passat el temps, els historiadors podran documentar millor el que hui, això no obstant, és ja una evidència molt clara: la causa principal del que mos està passant són les relacions incestuoses que es van crear al llarg de les darreres dècades entre banquers i polítics. Estes relacions s'han convertit en amistats perilloses i les conseqüències les estem pagant, de diverses maneres, tots els ciutadans.
Antón Costas, «Amistades peligrosas», El País, 03.06.2012.

dissabte, 16 de juny de 2012

Independència solidària



Tinc un retrat de Carlos Dívar sobre el minifaristol que m'aguanta uns quants fulls de diari que van engroguint damunt la taula. És eixe que diu que ni el president ni els vocals del Consell General del Poder Judicial espanyol estan obligats a retre comptes de les seues despeses —es referix a les despeses fetes amb diners públics—. Per tant, no cometen cap delicte malbaratant els diners públics. És el paradís en la terra per a ells, el pressupost de lliure disposició. I el que és més gros: ¿eixa norma qui l'ha redactada?, ¿qui ha permés que siga legal?, ¿qui permet que continue vigent? Doncs, sí, eixe president del poder judicial, els vocals que hi habiten i els polítics del parlament espanyol que cohabiten en eixe món, eixa colla que, és clar, tampoc no pot demanar comptes als coŀlegues que s'han polit els diners de les caixes i que ara safunyen per a aconseguir més pressupost per a les jubilacions, indemnitzacions o per a reflotar el negoci bancari. Es veu que ara cal tornar a retallar el sou dels funcionaris, eliminar mestres, eliminar prestacions socials, eliminar totes eixes inversions supèrflues que aportaven un lleu vernís d'humanitat al capitalisme desregulat.

Algú deu estar pensant que una guerra en alguna Kakània propera rellançaria els nostres patriotismes, la indústria, el pib, l'ocupació i, en conseqüència, unflaria una nova bambolla de felicitat. És clar, els valencians, ¿com ho podríem fer, això de la independència?

divendres, 15 de juny de 2012

Renda d'enguany

¿Millorem defraudant?

Dos hores mirant d'actualitzar la versió del Java per a fer anar el programa Padre de la renda d'enguany i resulta que no calia, que la versió 6 també funciona. Me n'adone al cap de les hores quan ja he instaŀlat la versió 7 i no aconseguixc que em funcione en el Firefox. Bé, mentres tot vaja bé amb la versió 6, espere poder declarar a gust i que no em toque «rescatar» més del compte la colla de lladres i vividors de l'erari que hem d'aguantar, començant per Carlos Dívar o el rei i acabant en Blasco Castany i companyia clientelar, que no companegen gens els privilegis i l'equitat.

dijous, 14 de juny de 2012

Estabilitat entretinguda

Moviment vegetal

Els de l'editorial SM canvien el seu web i canvien el lloc del diccionari castellà Clave. Ara em toca modificar el Multicerca. I sort que mantenen el diccionari en línia, perquè d'entrada m'havia pensat que la crisi l'havia fet desaparéixer. No és estrany que els recursos en la xarxa no tan sols canvien de lloc o d'adreça, sinó que, pitjor encara, moltes voltes desapareixen. El canvi de lloc provoca algun maldecap i un poc de faena, però després sol aportar millores. En canvi, la desaparició sí que és una llàstima, i més encara quan ho fan les administracions públiques, que depenen de la ineficiència i dels humors polítics.

Per sort, els qui treballem tenint clara la nostra «funció social» —ja ho sé que me n'he passat, precisament jo, que sóc un desapegat sense remei—, tal com faig en estes coses que llance a la xarxa, com este bloc, per exemple, doncs, fa uns quants anys que el tinc al mateix lloc i procure no marejar el personal, tot i que veig que hi ha qui utilitza l'estratègia del moviment continu i no saps mai per què desapareix i torna a áparéixer per un altre costat.

Tanmateix, les meues fitxes de dubtes i terminologia o el Multicerca han patit uns quants canvis de lloc: començaren en un idd01yq8 dependent d'una companyia telefònica, passaren per www.geocities.com/golls.geo i www.geocities.com/asensi.geo en Yahoo!, i ja estan des de fan uns anys en www.einesdellengua.com, (també en Yahoo!). Espere que no es moguen d'ahí durant uns quants anys, a pesar que diria que l'estabilitat és molt més entretinguda, en tots els sentits: agradable i costós.

dimecres, 13 de juny de 2012

Mestres gens jubilosos

Albades resistents

La concentració de Mestres Jubilats per l'Escola Pública amenitza la plaça de la Mare de Déu de València amb Eva Dénia i una companya (ara no recorde com li dien) cantant albades sobre la situació econòmica i política valenciana. Sobre eixe fons, el mig imputat Blasco Castany devia estar en alguna cabina telefònica convencent al seu coŀlega solidari Tauroni que el que compta és resistir. Per a això li va molt bé, certament, l'exemple dels mestres jubilats.

Hi han parat l'orella, entre altres, Mónica Oltra Jarque, Juan Ponce Guardiola i Joan Ribó i Canut.

dimarts, 12 de juny de 2012

Identitats que marquen

Margarida Borràs

Quarts hem quedat en la copa del futbet després de la derrota de hui. Hi ha estratègies que semblen una cosa però que, si ho penses bé, no tenen massa trellat, com ara regalar la superioritat numèrica fent un marcatge individual quan, en general, mosatros no som precisament unes llebres. I això mos ha passat hui també. No ha estat mal de totes formes, a pesar de la calor. Fins la temporada que ve, doncs.

Després del futbet, coses sindicals, perquè estem preparant el contenciós contra la mesa de les Corts, que ja fa dos anys que ha firmat l'Estatut del personal de les Corts Valencianes, però només aplica el que li rota, i els uixers no han estat classificats com diu la disposició. És cosa de fa dos anys, però diuen ara que tenen problemes pressupostaris... En canvi, sí que tenien i tenen diners per als assessors, els cotxes, els aparcaments, les finques, el portaveu parlamentari que abans se les fonia en fundacions i ara va telefonant per les cabines per a que no l'enganxe la policia en un mal pas... Tope amb la foto prop del mercat. Veig que hi ha identitats que cal recordar i identitats que seria millor no haver hagut de conéixer.

dilluns, 11 de juny de 2012

Les flautes casuals

Flauta gens casual

La flauta sona a voltes per casualitat, com ara que la gestió de la transformació dels llibres d'Amazon o del Kindlegen, que un dia donava uns resultats i hui ja no funciona igual. Ara no m'accepta la toc d'enllaços de la lletra A del diccionari, cosa que sí que m'accepà el 18 de maig passat amb el mateix document. Miraré de preguntar-los-ho, a vore si m'ho poden explicar. Són uns entrebancs que apareixen quan ja no t'ho esperes, i cansen bastant, t'esgoten sobretot psicològicament, perquè és com topar amb el més enllà, amb eixa una dimensió informàtica desconeguda que t'abduïx l'enteniment.

I, bé, en el camp de les flautes, es veu que he de repassar la Siciliana de Gabriel Fauré, que quasi podríem dir que ressona en la imatge.

diumenge, 10 de juny de 2012

Cita dominical / 189: José A. Hernández

Mirant l'oligarquia.


Dívar, malbaratament i poder


Ni el president ni els 20 vocals del Consell General del Poder Judicial estan obligats a retre compte de les seues despeses. Els consellers guanyen 6.000 euros nets al mes.
José A. Hernández, El País, 04.06.2012.

dissabte, 9 de juny de 2012

Llocs de treball

Formigues treballant

I ara que ja mos han mig rescatat els bancs, ¿ja s'han resolt tots els problemes? És clar que sí! Ara les diferències de sous seran més equilibrades, els polítics transvestits de financers i banquers tornaran el que deuen i hauran d'explicar per què van fer el que van fer, els qui s'hagen fet rics especulant i estafant hauran de respondre amb el seu patrimoni, les fortunes alimentades per l'esforç de la pobresa general hauran de compensar eixos patiments... Un deu per cent, això pagaran els que vullguen confirmar que defrauden. Un dia d'estos he de fer la declaració de la renda: per a pagar eixe tant per cent que no paguen els qui realment entenen de què va el sistema.

Vora Tarifa, allà pel sud on fa tant de vent, volen arrasar el patrimoni natural i social, volen invertir en la rajola; Joana Ortega, la vicepresidenta del govern català, diu —referint-se a Eurovegas— que qualsevol cosa que cree llocs de treball és bona... Tot el que passa és bo, per tant, perquè la Terra continua rodant i per ara no mos n'anirem per cap forat negre. No pot ser hui ja que qualsevol activitat que cree llocs de treball siga bona: mirem Auschwitz, mirem la bambolla immobiliària, mirem l'expulsió dels moriscs, mirem el circ romà, mirem l'esclavitud... La misèria crea molts llocs de treball.

divendres, 8 de juny de 2012

Edició per al Kindle

Biblioteca electrònica

Uf, he aconseguit localitzar uns quants webs que descriuen més clarament que Amazon i amb detalls ben útils com cal organitzar la faena d'editar documents per als lectors electrònics (en format .mobi), sobretot per al Kindle. Per exemple, el de George Benthien, «Formatting Kindle and Mobi Ebooks» [veg.], o el de Fred Harding, Kindle Writer [veg.]. Els documents d'Amazon contenen molta informació, però també la deixen mig embastada, sense seguir una línia d'evolució que em resulte comprensible i fàcil de seguir.

Gràcies als webs esmentats, i a uns quants més, he pogut exportar al Kindle (amb el programa Kindlegen) l'Estatut del personal de les Corts Valencianes. He deixat de fer proves amb el diccionari, perquè eixa faena és més llarga i complexa. A més, per qüestions sindicals, crec que em vindrà bé tindre eixa documentació a l'abast en l'aparell: en format pdf (sense enllaços interns, per ara) i en format mobi.

dijous, 7 de juny de 2012

Sense medicaments

Pedaços

Han tancat hui les farmàcies valencianes: la Generalitat no els paga el que els deu dels medicaments de tots. Com que jo no en prenc, no m'espante massa, fent com dia Niemöller que no havíem de fer. Bernie Ecclestone deu tindre la farmaciola plena, perquè a ell sí que li paguen el que li deuen els seus —d'ell— representants públics en la Generalitat valenciana. Eixe és un altre signe diacrític que mos marca el país.

Toca, el xic de la itv de Massalfassar no tan sols sap parlar en valencià, sinó que mira de trobar el vocabulari per a identificar exactament les peces del taller. El Corsa apedaçat aguantarà un any de crisi més, espere que sense massa medicaments.

dimecres, 6 de juny de 2012

Els tòts

Blogger antic

Durant un debat de la llista Migjorn, busque alguns diacrítics per vore si s'han decidit a eliminar «tòs» de la llista. Observe que ja fa anys que és «tos» en la major part dels diccionaris de referència i trobe un diacrític proper, «tòt» 'broc gros d'una botija', que no sol estar en les llistes més comunes de diacrítics. I, clar, parlant de diacrítics i opinant que sobren quasi tots (que és evident que no és pot confondre amb «tòts»), em sembla un poc assotar l'aire omplir una fitxa amb tots els diacrítics localitzables... Bé, però per a això són les fitxes, ¿no? Quan acabe d'adaptar l'Estatut de personal de les Corts Valencianes al Kindle, començaré a fer-la.

Ah, i com que encara no l'han eliminada, torne a la interfície antiga del Google, que m'agrada molt més que la que mos oferixen ara.

dimarts, 5 de juny de 2012

Ineficiència i drets humans

Poc drets i ben humans


Repique el nom d'un documenti picone un document de més de tres-centes pàgines que estava fentamb el Quark. Tot per córrer massa per damunt del teclat. Per tant, em toca anar al futbet, perdre el segon partit de la copa i tornar ala faena a apanyar la destrossa. Sort que el tinc imprés i puc reproduir quasi exactament els passos que he seguit per a elaborar-lo. És el butlletí de les Corts de demà, on hi ha això de l'oficina d'eficiència i control de la despesa, que serà molt eficient a l'hora de no traure trellat i de descontrolar la despesa.Una broma de mal gust, tal com díem, una més, una de tantes, i no tenim més remei que acceptar-ho i esperar que algun dia venguen el trellat en la botigueta del cantó.

Ja posats, més que entretindre's mirant de quins gastos poden culpar els funcionaris,podríem mirar, per tal de ser més eficients parlamentàriament i controlar la despesa dels diputats —que és un pou per on sí que desapareixen els diners públics de mala manera—, fer cas del que demana Mónica Oltra Jarque:

Per a la diputada de Compromís «és una vergonya que els membres de la Mesa d’esta comissió es dediquen simplement a cobrar l’assignació econòmica que els correspon sense convocar com és preceptiu unavegada al mes esta comissió, havent assumptes que tractar pendents en l’ordre del dia».


Es tracta de la comissió de drets humans i Tercer Món. Quan vinguen els xiquets i xiquetes que conviden cada any per a commemorar la Carta dels drets humans, espere que la presidenta de la comissió i el president de les Corts els expliquen amb detall què fan en eixa comissió. Hi podria anar el diputat Blasco Castany, com a estrella invitada, a explicar com es fa això de convertir els drets humans en immobiliaris.

dilluns, 4 de juny de 2012

Anem fent



La xarxa, els diaris i Santi Vallés mos han fet conéixer Josep Lluís Bausset i Ciscar. Va faltar ahir. El que no quadra massa, i no ho acabe d'entendre, és que l'obituari —que ha escrit també Santi Vallés— haja hagut d'aparéixer en el Levante en castellà. Una llàstima. I esta queixa seria el meu homenatge. Coses dels principis.

diumenge, 3 de juny de 2012

Cita dominical / 188: Antoni M. Alcover


Mirant els nacionals.


¡Oh les meravelles de la unitat nacional ad usum centralistarum! Sí, així l'entenen, aqueixa bona unitat, els centralistes! ¡Així uneixen ells, respirant odi, tirant llamps i pestes contra els espanyols que no pensen com ells! Sí, ells fan Pàtria odiant i malparlant dels germans de Pàtria; ells fan unitat decantant-se, fent-se lluny dels units amb ells per vincles tan naturals com el d'esser nats en el malteix tros d'Espanya.
Antoni M. Alcover, Dietari de l'excursió filològica 1906, a cura de Maria Pilar Perea, ed. Proa, 2006, pàg. 180.

dissabte, 2 de juny de 2012

¡Quina creu!


La columna de la creu

¿I si hui me'l botara? Com que no hi ha borsa i la prima de risc estarà en els llimbs durant el cap de setmana, exactament això, «esperant la redempció del gènere humà», que és el que diu el diccionari que, segons el catolicisme, fan en els llimbs les ànimes dels justs... El cas és que no sembla que l'accepció de justícia per a l'Església Catòlica —amb majúscules, la institució dirigida pels bisbes i companyia— siga la que dóna el diccionari i que els laics —i molts creients— compartim pam dalt, pam baix. La seua justícia episcopal espanyola passeja encara baix el pal·li del dictador, que era la columna d'aquella creu.

Doncs, al final, hui tampoc no m'estalvie l'apunt.

divendres, 1 de juny de 2012

Petits codis rebels

Mitges ombres


Faig una prova d'adaptació del diccionari per a integrar-lo en el Kindle amb el programa Mobigen, però no em funciona. En algun lloc hi ha un error de codi i, quan me'l bote, diu que hi ha entrades massa extenses per al programa. Es veu que està pensat per a fer només diccionaris bilingües amb equivalències curtetes. Hauré de mirar altres vies. Les macros per a la conversió del Word continuen funcionant bé amb els retocs que els faig, i fins i tot el resultat té millor aspecte en la pantalla. Però es veu que no seguixc els passos correctes per a que s'integre en l'aparell com a diccionari de suport a la lectura. Deu ser que em falla un detallet de no res.

Per a desemboirar-me, em torre un poc al sol del futbet. Resolem amb més problemes dels que esperàvem el primer partit de la copa. Deixe per a la temporada que ve l'estrena de les botes —sí, també amb o tancada, tal com la majoria dels sorpresos de Zèfir.