dijous, 19 de gener de 2012

Urinaris santorum

Urinari estupefacte

Despús-ahir, passejant per València, vaig arribar a pensar que la crisi econòmica i sociològica em fea sentir veus en valencià, més de les habituals. A causa de la desocupació, devia ser tot de personal acomiadat que, per molestar o per reivindicar, parlaven en valencià. Hi ha a qui li cou això. Parlant de la crisi i fregant-me les mans per la gelor que fa en les Corts, perquè la calefacció va com va, vaig pensar que encara era una sort que l'estat no finançara correctament el País Valencià —això debateren esta setmana els de «zombilàndia» en les Corts—, perquè les ong que pagava Blasco Castany encara hagueren comprat més pisos en València... Bé, en diuen hospitals en Haití, d'eixos pisos. En eixes clavegueres polítiques les maquetes de Calatrava deuen ser «endeutament constructiu» i les visites papals, doncs, alguna cosa com urinaris santorum.
Publica un comentari a l'entrada