dilluns, 9 de gener de 2012

Deute productiu

Cotxet oficial

Els milions que no teníem en el País Valencià eren «deute productiu», dia la cançoneta des de Zaplana Hernández-Soro (el del Vectra), passant per Olivas Martínez (el financer que afona finances), Camps Martínez (el que accepta regals i no demana tíquet) i arribant a Fabra Part (l'actual), els gestors de la «riquesa» del pp. Ara ja sabem què produïa eixe endeutament: desocupació, subcontractació, economia submergida, robatoris cap a paradisos fiscals, pobresa pública a càrrec dels qui paguem imposts, enriquiment privat de càrrecs públics, familiars i amics o acostats com Calatrava o Urdangarin, sempre amb la legislació administrativa, civil i penal a favor.

El cas és que mos augmenten els imposts directes i indirectes, mos rebaixen el sou, i a més pretenen que els funcionaris «estem» més hores en el lloc de treball. «Estar», perquè no han decidit res més per a millorar el funcionament de l'administració, només que «estem» més, que fem com si férem. És a dir, ¡com si mosatros també fórem polítics!, com si fórem assessors eventuals, càrrecs nomenats a dit. Hem d'«estar». I mentres estigam i no alcem pols ni remolí, tot «funcionarà» correctament. Perquè el mal funcionament es nota només quan hi ha compliment dels deures, exigència d'eficàcia, propostes d'eficiència. El silenci i el deixament, en canvi, engreixen la màquina i la fan anar ben fina. Allí «estarem», doncs, amb els dèficits i amb els superàvits, dos excuses per a tants que sempre estan disposats a deixar-se enganyar. Tal com diu Josep Torrent («Conductores suicidas», El País,, 08.01.2012):


Dijous passat, el vicepresident José Ciscar anuncià una sèrie de mesures, la majoria molt polèmiques perquè carreguen el pes de les retallades entre els funcionaris, singularment entre els treballadors de la sanitat pública. Altres, tanmateix, són tan sensates que cal preguntar-se per què no les adoptaren fa anys. ¿Què impedia al Consell reconvertir el sector públic, posar en marxa una central de compres per a estalviar en la despesa farmacèutica hospitalària, millorar el control de l'absentisme laboral o vincular les subvencions a la patronal i als sindicats als resultats de la lluita contra el dèficit? La resposta es: no res. Res no els ho impedia, però no van fer res per a evitar el malbaratament, l'absentisme i la lluita contra el frau.
Publica un comentari a l'entrada