dissabte, 14 d’agost de 2010

Els comptes dels dies

Tocs controlats

Pose al dia el Windows, amb un munt de posades al dia dels programes, com ara l'Open Officen l'Abiword, el Firefox, l'Adobe, el Picasa, l'Spotify, l'Itunes, el Safari, el Chrome i algun altre. La cosa em costa vora dos hores, ja que també hi ha les innombrables i incomprensibles actualitzacions que proporciona el Windows per a embolicar el funcionament del seu sistema operatiu. Bé, com ja tenia previst, a l'endemà l'ordinador funciona pitjor, tarda dos jocs de Nadal i Murray en posar-se en marxa, i encara no he provat la connexió a Internet.

Una cosa semblant els deu passar als diputats en el parlament valencià, que cada posada al dia dels afers parlamentaris empitjora el funcionament de la institució que reflectix la classe de democràcia que tenim. Resulta que el tribunal constitucional espanyol (El País, 14.08.2010) acaba de decidir que sí, que en la passada legislatura i en esta els membres de la mesa de les Corts del Partit Popular —i supose que Maluenda Verdú, àugur del reglament i de les «inconstitucionalitats» inversemblants, també hi deu tindre alguna cosa a vore— més que a regir el funcionament democràtic es dediquen a violentar-lo. Després, ¿què vols?, poden pagar misses, ONGs i fundacions d'amagar doblers, ja que per una banda disposen dels diners públics i, per l'altra, impedixen el control dels comptes i de les responsabilitats públiques. Uns pocs dirigents del Partit Popular han implantat la democràcia totalitària, sense informació, sense participació ciutadana, sense control professional ni polític, i, com és el cas, sense drets parlamentaris.

Una glossa lamentable de la qüestió l'he sentida en un reportatge de Cuatro sobre les inversions en infraestructures mastodòntiques, tant és si parlem de l'Expo de Sevilla com de l'America's Cup valenciana. Doncs, el director de les infraestructures d'este últim sarau amolla que sí, que s'han de tornar els crèdits, però que en totes estes obres el que s'ha de tindre en compte és el llegat, que ningú recordarà l'endeutament... És cert, ¿qui recorda els comptes de Juli Cèsar, no?
Publica un comentari a l'entrada