dilluns, 28 de setembre de 2009

Plorera



A punt estem de començar el període de sessions i el galliner està escarotat, encara que més pel cantó de les raboses que el cuiden que pel cantó de les gallines, que continuen picant les engrunes. Sí, Ovidi va fer un cant per al futur i encara no ha arribat eixe futur, ni de llunt. Mentres arriba, la presidenta de les Corts convida a la col·locació de la primera pedra de la nova seu dels grups parlamentaris, que s'alçarà damunt de les ruïnes de la via Augusta. La qüestió és que el solar està una miqueta enfangat amb la pluja que mos visita. O és que la natura pretén intervindre en política.

En un altre camp, tot i que prou relacionat amb esta mateixa política que patim, avise als de l'iec que en la pàgina principal del web de les sentències del Tribunal de Cassació de Catalunya hi ha una petita errada en la reproducció d'una llei franquista: «duisgregador»* en lloc de «disgregador». Espere que ja l'hagen corregit quan aparega açò. En tot cas, el nou web pot aportar documentació interessant, si més no quant al que a mi m'interessa, que és l'ús del llenguatge jurídic.

I em quede ací, agraint encara l'esforç d'Emma Thompson en la plorera que li va agarrar anit, cap al final de Sense and Sensibility d'Ang Lee (Sentit i sensibilitat, tv3).

2 comentaris:

Allau ha dit...

Ang Lee és gran. Emma, de tant en tant.

Tècnic lingüístic ha dit...

Sí, m'agraden molt els dos.