La faena editora, la faena lectora, vas repassant i polir un text mentres el fas teu, t'acaba pertanyent com a substància de la reflexió, et fa envejar eixa disciplina, eixa tenacitat i eixe rigor que intuïxes en la felicitat creativa.
Escric i repasse d'aquella manera el text. La son em venç, el cansament, el tedi d'haver de rellegir les paraules que acabe d'escriure, que sé què volen dir i quin sentit pretenia que tingueren. Per tant, les repasse mirant la banda de dalt de les lletres, fent volar els ulls i pensant que si en set paraules no he trobat cap error, tampoc n'hi deu haver en les set següents, i acabe vegent què volia dir sense haver-ho dit realment, perquè me se trabuquen lletres, barrege els paràgrafs, em sobren paraules que es queden escrites després de refer les oracions, després de decorar un poc les línies amb pronoms, canviant els temps verbals... Apunts cansats, apunts voluntariosos, apunts anecdòtics. Un mosquit, el primer de la temporà, sense haver-ho vist vindre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada