El periodista Vicenç Lozano (Coŀlapse, 15.03.2025; minut 16:42 del vídeo), 🎬 a més de dir «complexe» o «llògic», que són formes que s'adapten als mecanismes de la llengua, li s'escapa un «fer xantatge als cardenals, buscar-lis cadàvers a l'armari», on el «buscar-los» prototípic de la llengua usual ha mutat en eixe «lis» produït per la interferència del castellà «les».
Abans havíem tingut una mostra de no sé què, quan l'antiga alcaldessa de Barcelona Ada Colau va pronunciar dos voltes la paraula càncer (minut 2:08 del vídeo) 🎬 com si el nom de la malaltial només existira en castellà ('kanθer), símptoma tampoc sé de què, però que sí que supera els tics habituals que solem calcar en valencià-català com a resultat de l'entorn d'immersió mediàtica en castellà-espanyol.
A banda de la sorpresa i la sospita, podem pensar que eixos grinyols, al cap i a la fi, es noten més perquè són estranys, perquè esguiten o salpebren un discurs consistent i ben estructurat en valencià-català. La part bona és eixa. La part roín és la que hem de millorar, l'entorn de pràctiques sociolingüístiques grupals, la que facilita que l'ensenyament faça assimilar i ajude a reproduir una sobrevaloració de l'estàndard i l'estigmatització del valencià general, mentres que el seu suport expressiu actiu o passiu més habitual dels estudiants es facilita que siga majoritàriament en castellà (estàndard, formal o informal).
No és cap malaltia, però sí que és complex.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada