Òbric un article de l'any 2004 d'Abelard Saragossà sobre el valor dels adjectius demostratius... 🔗 ¡Han passat més de vint anys! El temps passa volant. No sé si li han fet massa cas, em sembla la proposta de distingir els graus dels demostratius pivotant sobre la inclusió/exclusió de l'emissor no ha tingut el mateix èxit que la formuleta que sabem repetir tots a partir de l'apreciació de la proximitat/lluntania.
La creativitat lingüística també es reflectix en la creativitat de conceptes i idees gramaticals. A més, una volta s'estenen a l'ensenyament de manera sistemàtica i repetitiva fins que són assimilats, condicionen no tant la percepció que tenim de les coses, sinó la forma com mos forcem a interpretar-les per no desbaratar tants anys d'aprenentatge de les lletanies que mos havien d'acostar a la ciència... Bé, no tant, només a la lingüística... En realitat tampoc, mos havíem d'acostar a la normativa... O tampoc, devia ser a l'estàndard... No ho sé, la cosa és el certificat que mos han de donar al final.
A pesar de les sopes boves que solem acceptar per a eixir del pas i omplir i complir els formularis burocràtics del dia a dia, per sort, la llengua i la ciència van fent camí pels papers i els pdf. Sempre estema temps de pegar-los una rellegida, per a incloure-mos també com a emissors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada