La consulta tramposa i innecessària contra el valencià que el conseller d'educació Rovira va tirar avant i que li s'ha convertit en un cacau fallat, està donant més suc del que hi havia previst, i cal aprofitar-ho, tal com assenyala Josep-Enric Escribano en l'entrevista que Manuel Lillo Usechi li fa en el Diari La Veu del País Valencià (11.03.2025), 🔗 on deixa caure senyals d'alarma i esperança. Per exemple:
Diguem-ne que el dualisme aquí ja no és la diferència històrica i tradicional entre les planes litorals (la costa) i l’interior del país, dualisme que ha començat a esquerdar-se amb una comarca com la Serrania, on un 51,97% dels pares han optat pel valencià. El vertader dualisme –i seriosa amenaça de futur– és entre l’escola pública i l’escola concertada i concertada privada, i sobretot, la concertada catòlica, que ha votat sense fissures a favor del castellà a València, per exemple, i en altres indrets.
Tal com proposa també Xavier Serra en el mateix diari (07.03.2025), 🔗 ja que la cosa ha anat bé, convindrà continuar picant:
Ha aparegut una associació nova en el moment decisiu i per a salvar una urgència: Famílies pel Valencià. No hauria de desaparèixer. Perquè la urgència continua existint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada