El mató, l’alfàbrega, el gessamí, el gronxador (o els equivalents brull, alfàbega, gesmil o engronsadora i variants) només s’estandarditzaran si formen part dels referents culturals i dels àmbits d’especialització pertinents. És a dir, si formen part de models cognitius idealitzats.
Andreu Sentí Pons, «La (re)construcció de l’estàndard lèxic valencià: un estudi d’actituds», Treballs de Sociolingüística Catalana, 29, 2019. 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada