La foto del sàbat / 232

La judia (Vanellus vanellus), ara que fa un poc de fred.

La malíccia de l'espiga

Les espigues. Per a calcular la fondària em faig un canutet amb un tros de canya, li'l pose a la broca i aixina limite la profunditat del forat. Funciona a la primera, oli en un llum. Per contra, el braçalet de marca de coses de bricolatge —a no recorde com es diu— que vaig comprar per a eixa funció: al primer ús el caragolet pa ajustar-lo se'n va entrar massa en la canaleta de la broca, la cabota Allen es va desfer i no eixia. Vaig haver de traure el cercolet a martellaes.

Quan estava comprant-ho —no era car— em pensava que estava fent el que calia pa obtindre un resultat bo —no diré «professional», tampoc no m'ix tan bé—, però en realitat estava caiguent en un parany: un maldecap i uns minuts de malíccia.

La pacència del bricolatge

Això del bricolatge demana pacència, perquè totes les ferramentes i les màquines que pugues tindre segur que estan a punt de deixar de funcionar, estan pensaes per a atres faenes o no són compatibles amb els accessoris que hauries d'utilitzar. Aleshores és quan convé ser un expert en això que diuen de manera tan lletja: «procrastinar», deixar-ho per a més avant.

Arribarà el dia —en vacances, com a desig més recurrent— que tindrem el carregaor de bateries, la broca que li càpia a la màquina, el suport que permeta fer els forats rectes, el canutet que controle la fondària, el paper de vidre del gra adequat per a allisar, la clau Allen que li vaja bé al caragol que s'ha passat de rosca... Tot està sempre apegat amb una escopinyà i pendent d'un fil. Excepte eixe llibre que t'està esperant i que la pols ja diu que no pot esperar que vullgues acabar precisament ara que tens temps lliure aquella obra de la seu proverbial que no acabaràs en la vida. Com ara la Bíblia, això no pot ser que encara no mos l'hajam llegida. S'acaba de desfer la punta del tornavís...

El revit de l'estora

Està Takse afaenà calfant-se el cap amb un «revit» que vol fer-li a una estora, cosa que li donarà faena tant per a descosir la vora com per a afegir-li la vora nova. Això del «revit» —i en versió diminutiva també habitual, «revitet»— no apareix en els diccionaris ni tampoc ho he trobat en les bases de dades més habituals. A banda, és llenguatge d'especialitat del camp de la costura, però no sé quina extensió territorial deu tindre en el vocabulari d'eixe gremi. És clar, el diccionari dona «rivet», però ja sabem que eixes coses són com les mateixes peces de costura, que cuses per ací, descuses per allà, apedaces o solsixes, i quasi tot és possible, sobretot si queda al gust de qui ha de lluir la peça.