Vora dos hores amb un rotovato en l'orella dreta pegant colpets, tamborinant sordament. Segons Takse, una manifestació de l'estrés setmanal —d'esta setmana concreta— que per algun lloc havia d'eixir. Com dien al meu poble, que tot siga això.
El dnv entra la forma rotovàtor, que prové de l'anglés rotovator, que no sé d'on ix —el podem documentar en 1840, 🔗 encara que el diccionari d'Oxford el troba només a partir de 1936 com a marca— 🔗 que es va convertir en una marca, Rotovator, que va donar lloc a un verb rotovate, en l'anglés d'Anglaterra.
A banda, pa que el desfici haja tingut alguna utilitat, m'ha anat bé el sorollet per a ampliar la fitxa sobre bízum 🔗 amb rotovàtor com a exemples d'adaptació ortogràfica dels noms propis de marques comercials que es convertixen en noms comuns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada