A estes altures del segle xxi, amb tants llibres com n'hi ha publicats de dialectologia i sociolingüística, sempre tendixc a suposar que han segut i són llegits més o menys en diagonal pels tècnics lingüístics, però de colp tope amb la realitat més crua, i encara em sorprén descobrir inesperadament i amb tota la burrera i la impudícia més ignorant, com és possible que n'hi haja que expressen prejuís barrejats amb supèrbia i petulància contra els trets escrits de les variants dialectals i inclús contra qualsevol manifestació d'alternança de registres —ei, en valencià, eixa llengua que només té sentit per ad ells com a excrecència decorativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada