Al cap dels anys, torna a fer una miqueta de fred amb cara i ulls... gelats, sobretot de bon matí, quan eixim al carrer camí de la faena. A més, hui fea aire i plovia. Un dels passejants amb gos d'eixes hores està traguent la bossa per a arreplegar els cagallonets que està fent l'animalet davant la porta d'eixida d'una finca. Res, no li pega ni el més mínim estiró pa que no ho faça justet davant la porta, on poses el peu quan ixes. Després diuen, de sensibilitat i d'empatia no en venen en les farmàcies, perquè caducarien en els estants. Takse voldria seguir-ne algun dia un dels que van decorant els carrers amb les pixarraes... Per cert, eixa «ix» és palatal sorda, que hui m'han fet vore des del Termcat que l'ortografia valenciana no té ben resolta la distinció entre la paraula mix ['miʃ] (palatal sorda, 'gat') i la paraula anglesa mix ['miks] (oclusiva sorda, 'barreja'). L'ortografia no, però per sort els gats són més polits per a estes coses. ¡Quin mix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada