Durant les dos legislatures del Botànic, primer mos vam poder sentir alleujats, i segon, vam avançar molt en molts aspectes que pensàvem que no podríem mai ni tan sols intuir. Però també vam poder observar uns tics, unes pràctiques i unes idees que estaven a l'ombra del que pensàvem que havia de ser no tan sols el govern, sinó el comportament i la perspectiva dels qui treballaven per a dur avant unes polítiques progressistes, socials, equitatives, redistributives, ecològiques, d'ampliació i respecte dels drets i llibertats.
Ara, a banda de la derrota electoral i pensant que aquella força política té validesa i fonament i que mos és necessària, l'editorial de hui del Diari La Veu del País Valencià, «Els enemics a casa», 🔗 ha aprofitat una mostra dels errors que convindria esmenar i de les males pràctiques que s'haurien de bandejar, per molt tocats per la vareta de la veritat que mos pugam sentir:
Les decisions judicials que van buidar de contingut la primera llei educativa formulada pel Botànic van ser el preludi d’un seguit de decisions que comptaven amb el rebuig explícit de la major part de les entitats representants dels docents i per les entitats defensores de la llengua. Es va alertar del perjudici d’eliminar les línies en valencià, es va posar el crit en el cel davant la proposta d’homologar els títols de Batxillerat als de la Junta Qualificadora —mesura que han acabat implementant PP i Vox!—, hi va haver protestes per la derogació dels cursos de capacitació lingüística i tant Marzà com Trenzano, com també la majoria de l’alta direcció de Compromís, es van fer els sords amb les queixes emeses pels afectats.
L’última sentència és també l’última prova de fins a quin punt s’han fet malament les coses. És una prova fefaent després de molts capítols d’hostilitat i d’arrogància que mai no s’haurien d’haver produït. Davant la incompetència manifesta del Govern valencià del PP, de la seua trista dependència de Vox i de l’odi declarat que ambdós partits –que sumen majoria a Les Corts– li tenen al valencià i als valencians, cal que l’esquerra i el valencianisme no només es rearmen per apartar-los de les institucions, sinó que també aprenguen dels errors comesos.
No cal que mos flageŀlem, però podem deixar arrere la irresponsabilitat i la incompetència negligents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada