La pacència del bricolatge

Això del bricolatge demana pacència, perquè totes les ferramentes i les màquines que pugues tindre segur que estan a punt de deixar de funcionar, estan pensaes per a atres faenes o no són compatibles amb els accessoris que hauries d'utilitzar. Aleshores és quan convé ser un expert en això que diuen de manera tan lletja: «procrastinar», deixar-ho per a més avant.

Arribarà el dia —en vacances, com a desig més recurrent— que tindrem el carregaor de bateries, la broca que li càpia a la màquina, el suport que permeta fer els forats rectes, el canutet que controle la fondària, el paper de vidre del gra adequat per a allisar, la clau Allen que li vaja bé al caragol que s'ha passat de rosca... Tot està sempre apegat amb una escopinyà i pendent d'un fil. Excepte eixe llibre que t'està esperant i que la pols ja diu que no pot esperar que vullgues acabar precisament ara que tens temps lliure aquella obra de la seu proverbial que no acabaràs en la vida. Com ara la Bíblia, això no pot ser que encara no mos l'hajam llegida. S'acaba de desfer la punta del tornavís...