«Sanitat pública»

En unes «Notes d'hospital» de Joan Garí (Diari La Veu del País Valencià, 29.01.2025), l'articulista, a més de la crònica de l'estada a l'hospital cuidant de sa mare, exposava com només compartint comunitàriament els costs sanitaris —pagats amb els imposts de tots— s'aconseguix l'atenció per a tots:

És llavors quan el rètol «Sanitat pública» deixa de ser un concepte abstracte i es concreta en mil i un detalls que tindran el seu cost. Que el tenen. Només cal mirar-ho en internet. Cada dia en un hospital públic val 700 euros, sense contar el cost de la medicació i d’altres. Fa tres anys van operar mon pare d’apendicitis en aquest mateix centre. Això suposa un cost d’entre 3.000 i 6.000 euros. Però, si la intervenció haguera tingut lloc en un centre privat, el preu oscil·laria entre 25.000 i 40.000 euros. Com va dir algú, «tots som neoliberals fins que portem la nostra mare a urgències».

Afig Garí que després de l'hospital, encara hi ha atencions, cures i tractaments que s'han de tindre en compte per a garantir que les persones siguen ateses en les millors condicions:

Comprem una cadira de rodes, ens deixen un llit adaptat. Contractem una interna que conviurà amb els meus pares i els assistirà dia i nit. Per sort, ja tenim reconeguda la Dependència, així que l’estat ens sufragarà un part de les despeses.

El mercantilisme polític neoliberal massa sovint mos fan combregar amb rodes de molí que no pensem que mos afectaran. No puc evitar enviar un comentari a l'article:

Deixe passar com a mitjanament certa la frase enginyosa «tots som neoliberals fins que portem la nostra mare a urgències». El mal és que té una segona part terrible: la majoria d'eixos mateixos devots del sistema sanitari públic per a la seua mare en urgències —mare inclosa— tornen a ser neoliberals i inclús esclavistes a l'hora de llogar «una interna que conviurà amb els meus pares i els assistirà dia i nit». «Contractar»? L'explotació esclavista és més econòmica.

Gràcies per l'article i per «contractar» una persona (¿colombiana, equatoriana?, al meu poble és lo més comú) en lloc de fer com fan, que diuen que no és pecat.