Hauria de mirar l'acord eixe de la Generalitat valenciana sobre el nou requisit lingüístic castellà-valencià —és a dir, afigen el valencià—, però com que la cosa ha de ser un decret que s'ha de publicar en els primers sis mesos del 2023, 🔗 quasi que m'espere a vore què passa, que d'ací a allà poden passar moltes coses, com ara que els metges demanen que també volen formar part del personal públic capacitat per a no discriminar innecessàriament els seus pacients valencianoparlants. No crec que els qui tant es preocupen per la salut de la ciutadania es vullguen mantindre «indiferents» davant les necessitats de comunicació amb els pacients.
Això dels metges és curiós, perquè no els lloguen al Vietnam o a l'Aràbia Saudita sense que importe quina llengua parlen o entenguen. Han de saber curar les malalties o els problemes físics i, això també, han de saber parlar en castellà. No, si no parlen en castellà es veu que la tireta en la ferida no cura també la discriminació lingüística que els provoquen als «espanyols» castellanoparlants. En canvi, si parlen en castellà i no entenen o no atenen en valencià, l'única cosa rellevant és la tireta.
La igualtat, mos ho diuen moltes voltes, és tractar diferent als qui tenen necessitats diferents. En eixe sentit, per als nacionalistes (polítics o lingüístics) espanyols, els valencianoparlants som diferents, i per a tractar-mos amb «igualtat» mos tracten diferent: mos discriminen en els drets lingüístics i en el dret a la salut. Es veu que aixina mos faran iguals, a força de retallar-mos la llengua i, si cal, la salut. Ja no tindrem necessitats diferents, serem tots iguals, tots requerirem la «indiferència».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada