Morir d'èxit, eixe deu ser el destí planificat de l'ús del valencià al País Valencià. Estos dies de Nadal, poques nadales, pastissets de moniato i converses a taula amb familiars coneguts i quasi per conéixer, tres nebodes ja majoretes que deuen tindre totes les lletres de l'abecedari en titolets convalidats de la junta de defensa desarmada de l'idioma, s'expliquen en valencià riberenc ple de detalls que conviden a pensar que interactuen més sovint en castellà que altra cosa.
Deixant de banda hui les coses de la submissió lingüística al castellà —que també tindria tela per a tallar—, anote el símptoma més estrany de l'efecte que tenen l'educació i el context sociolingüístic: les meues tres nebodes utilitzen en lloc de la forma «els» la forma «lis» per al complement indirecte plural: «jo lis dic...».
Amb el certificat del grau que vullgues, però tal com em va dir una d'elles, que ha passat l'estiu als Estats Units, això dels certificats és una estafa, ja que per a fer de socorrista en un campament de Pennsilvània li van fer una entrevista en anglés per videoconferència i no li van demanar cap dels titolets d'anglés que té. Per sort, una entrevista en valencià també l'haguera passada... ¿Però li'n faran cap per a comprovar que té el nivell de comprensió i expressió suficients? Morir pel certificat.
Pel riu, amb un esquirol bevent a dos pams del caminet i que no fuig: 14:11.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada