Acabe el llibre L'iec i les paraules compostes d'Abelard Saragossà amb la idea que, seguint els seus mateixos passos a l'hora d'entendre i proposar la regulació ortogràfica hi ha dos detallets que ha deixat massa embastats, dependents de la «consciència» o dels suposats «coneiximents» dels parlants, cosa que els fa massa subjectius i, precisament, la seua obra pretén buscar en este àmbit la simplicitat i l'objectivitat, que els usuaris puguen enfrontar-se amb unes regles conegudes i generalitzables a decisions ortogràfiques davant paraules desconegudes.
Trobe que li puc proposar d'afinar-ho seguint els seus mateixos raonaments, cosa que diria que li dec, si ell m'ha facilitat la reflexió sobre tants detalls que ara semblen evidents, però que les mancances teòriques de la regulació actual mos duen de manera inevitable i forçosa a una casuística que cal memoritzar. Parafrasejant el que diu en algun passatge Abelard, podem arribar a sospitar que algunes decisions pretenen aparentar fonament científic a través de la complicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada